El Paratge Natural Municipal Monte Coto va ser declarat el 23 de març de 2007 per acord del Consell de la Generalitat Valenciana. Ocupa aprox. 763 ha del terme de Monòver i està situat en la Serra del Reclot que, amb una extensió total de 2.400 ha, s’estén pels termes municipals de Monòver, el Pinós, l’Alguenya i la Romana. Posseeix múltiples mèrits ecològics, paisatgístics, històric-culturals i relacionats amb els usos recreatius i d’esplai.
El Coto presenta un relleu accidentat, amb forts pendents. El seu punt de major altitud aconsegueix els 997 metres i es localitza en la capçalera del Barranc de Caseta. Dominat en la seua major part per una densa massa de pi carrasco, ofereix per la seua vegetació, certs aspectes d’interés: Barranc de la Quitranera i Capçaleres i ombria del Barranc de Caseta.
Les úniques construccions existents són les instal·lacions abandonades annexes a l’antiga pedrera de Monte Coto i la torre de vigilància contra incendis situada en l’Alt Redó.
A més existeixen algunes construccions disperses de caràcter agrícola als voltants de l’espai. El nucli de població més pròxim és el dels Cases del Senyor, a uns 700m del límit Nord del Paratge.
Aquesta serra constitueix un enclavament de gran interés en la C.V., ja que actua com a territori de transició entre les terres litorals i les àrees interiors de l’altiplà. Açò i el clima condiciona la presència d’espècies singulars de gran valor.
L’existència de diferents unitats ambientals com zones de matoll i arbres i barrancs, permet la presència en el paratge de gran diversitat de fauna: aus, amfibis (escassos pels pocs punts d’aigua existents), rèptils (detectades unes tretze espècies: la serp verda, la sargantana cua-roja, el fardatxo …).
Les espècies més excel·lents en mamífers són el gat montès, la gardunya, la geneta, el liró careto, la mostela, el teixó i l’esquirol.
Entre les espècies presents existeixen més de 100 espècies d’aus. Destaquen les rapaces nidificants associades a mitjans rocosos, entre les quals sobreïx l’àguila real. Altres espècies que es poden observar són: l’àguila serpera europea, l’azor comú, l’esparver comú, el busardo ratoner, el falcó pelegrí, el soriguer i el cárabo comú.
Es coneixen unes 700 espècies vegetals. L’espècie més rellevant és el gal·ler o roure valencià (Quercus faginea), podem contemplar-ho en el Barranc de la Quitranera, un dels racons millor conservats de tot el Paratge.
Amb un total de 13.200m2 situats en Els Cases del Senyor, l’Aula de la Natura posseeix unes instal·lacions preparades per a albergar a caminants, col·lectius, col·legis… amb dormitoris, vestuaris amb dutxes, instal·lacions esportives, barbacoa i sala d’exposicions. Des de l’Aula de la Natura podem començar diferents recorreguts.
El PRV-166: L’ALMORQUÍ-LA CAVAFRÍA-LES TRES FONTS.
Aquest recorregut es pot iniciar per qualsevol dels tres punts. A L’Almorquí s’accedeix des del GR-7 entre Els Cases del Senyor i Les Encebres. Seguint una pista forestal, s’arriba a una àrea de descans on podem veure restes d’antigues carboneres, un forn d’algeps i un aljub d’aigua.
En el Pi de la Farola podrem optar per dirigir-nos a la Cavafría o per pujar al mirador en adreça Les Tres Fonts.
Aquesta ruta transcorre per les zones de més valor ecològic de tota la comarca, amb mostres de flora, fauna, cavitats i espectaculars vistes panoràmiques.
El passatge posseeix un gran potencial en relació amb les activitats d’esplai i d’educació ambiental.
Dins de l’espai es desenvolupen diversos esports de muntanya, com l’escalada i el senderisme, discorrent per diverses senderes de xicotet recorregut interconnectats entre si; PRV-166: Almorquí-Cavafría-Tres Fonts i PRV-3: El Pinós-Els Tres Fonts-El Pinós i amb la sendera de gran recorregut GR-7.
Des del punt de vista dels usos tradicionals, El Coto és un referent comarcal i local molt arrelat en la població. Al llarg de la història s’ha desenvolupat en el mateix diversos aprofitaments i ha sigut utilitzat com a font de recursos: apicultura, pasturatge, recollida d’espart, obtenció de calç i guix, extracció de roques ornamentals, carbonar, recol·lecció de plantes medicinals, recollida d’arena, aprofitament de l’aigua de fonts, etc.